Cerca resultats per a: temp(teig)s

Autors de Voliana Edicions

Delfí Dalmau i Gener

Delfí Dalmau (Figueres, 1891 Barcelona 1965) fou un pedagog i escriptor català que forma part de l’extraordinària generació d’intel·lectuals nascuts a la darreria del segle XX. Estigué sempre a l’avantguarda cultural defensant el mètode Montessori per a l’ensenyament dels infants, féu el primer mètode de taquigrafia aplicat al català, el primer mètode de taquigrafia universal usat arreu del món durant temps; edità per primera vegada, durant la segona República, discs per a aprendre català amb les veus de Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra i d’ell mateix; inaugurà la primera acadèmia d’idiomes i cultura pràctica –el Liceu Dalmau- que partia del català com a llengua base, i fou dels primers a practicar l’ensenyament per correspondència; fou corresponsal a l’estat espanyol dels mètodes més avançats d’ensenyament d’idiomes del seu temps, com ara Linguaphone. Amb divuit anys era un poliglot professor de l’escola Berlitz de Barcelona.
Fou un dirigent esperantista -defensava amb entusiasme el català i l’esperanto- membre de Kataluna Esperantista Federacio, que presidí; assistirà a nombrosos congressos on patirà la incomprensió dels esperantistes espanyolistes i patirà la repressió de les successives dictadures espanyoles. Dirigirà la revista “Clarisme” (el mot clarisme tenia un significat en l’incipient pensament filosòfic que deixa entreveure en diferents escrits) i publicarà articles en nombroses publicacions. Publica els llibres Polèmica (1934), Poliglotisme passiu (1936), Aclariments lingüístics (1963), i novel·les filosoficopsicològiques: Seny i atzar (1932), Una altra mena d’amor (1933), etc. Participà activament en la promoció del Diccionari català-valencià-balear com a orador.

Joan-Carles Martí i Casanova

Joan-Carles Martí (Marsella, Occitània, 1958) és fill d’elxà i d’oriolana. Va viure a Marsella i Sydney durant la llarga emigració familiar. Viu a Elx des del 20 de desembre de 1972. Llicenciat en traducció i interpretació (especialitat anglès, francès, castellà i català). Té estudis d’italià i occità. És diplomat en turisme. Fou cap d’exportació en el calçat. Tècnic de turisme i cap de promoció turística de l’Ajuntament d’Elx (1986-2007). Cap del servei de turisme i de residents internacionals de l’Ajuntament de Guardamar (de 2007 ençà). Professor nocturn de català per a adults (1977-1983). Activista cultural des de 1975. Primer president de l’associació per la llengua i director de la revista El Tempir (1993-2008). Segueix al Tempir d’Elx, a  La Gola de Guardamar i a l’Institut d’Estudis Guardamarencs. Membre del consell assessor de la revista Llengua Nacional de Barcelona. Ha publicat en premsa i en revistes especialitzades: sociolingüística, dialectologia, traducció, turisme, poesia, literatura, crítica literària i nacionalisme. Primer president de la Federació d’Organitzacions de Llengua Catalana (FOLC) 2005-7. El 2010 publicà el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí el curs 2008-2009.

Jordi Solé i Camardons

Jordi Solé i Camardons (Oliana,1959) és llicenciat en Filologia Catalana (UB) i catedràtic d’institut de llengua catalana i literatura. Ha impartit cursos de sociolingüística en centres d’ensenyament d’arreu dels Països Catalans. Entre el 2005 i el 2010 treballa d’assessor de Llengua i Cohesió social (LIC) a Barcelona. A partir del curs 2010-11 torna a treballar de professor -ara al Maresme- i crea Voliana Edicions a Argentona. Ha militat en organitzacions independentistes des dels 18 anys i participà en la creació d’organitzacions de militància lingüística. Ha estat membre del Consell de redacció de la revista pedagògica Escola Catalana del 1989 al 2009.
Ha comissariat l’exposició “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” i ha publicat, entre altres, els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament, Text i context (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Història social i política de la llengua catalana (1996),  Poliglotisme i raó (1998), Les paraules del futur (1995), Els silencis d’Eslet (Premi Juli Verne de novel·la 1995). L’any 2001 publica: Diccionari de Sociolingüística, El políedre sociolingüístic i guanya el Premi de Sociolingüística Catalana Jaume Camp, amb Idees i propostes dels precursors de la sociolingüística catalana; també publica: La Síndrome dels Estranys Sons (2003), Les set tribus de la nació catalana (2004),  La llengua que ens va parir (2007), Realitat i vitalitat de la llengua catalana (2009), Independència o mort… de la llengua (Voliana ed. 2011).

El 2015 publica Diccionari Essencial Esteve Albert i el 2016 té cura, amb Rosa Roca de l’antologia Volianes de paper. Web: www.escriptors.cat/autors/solecamardonsj/

Miquel Adrover i Mascaró

Miquel Adrover (Campos, Mallorca, 1942) és arquitecte superior per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, especialista de francès, italià, alemany, portuguès, occità i espanyol. Durant els estudis va traduir una vuitantena de títols per a diverses editorials barcelonines. A l’estiu feia de guia turístic. Activista per la llengua, ha estat corrector de textos i assessor de fonètica catalana. Ha estat jugador de rugbi a l’equip de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i ha practicat arts marcials (wing tsun). També col·labora activament amb el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura). És pare de sis infants.

Sico Fons

Sico Fons (Tavernes de la valldigna, País Valencià) ha publicat L’udol de la sirena (Edicions La Xara, 2001), Històries de la Vall (Ediciones Bonet Sichar, 2003), La mort de la sirena (Edicions La Xara, 2003), Els crits de la follia (Edicions La Xara, 2004), Infants adormits (Edicions La Xara, 2005), el recull de relats Parelles imperfectes (El Taller del Poeta, 2006), Portes tancades (Edicions La Busca, 2006), El desfici dels herois (Edicions La Busca, 2008), Un estiu a l’infern (La Busca Edicions, 2010).  Alguns dels seus treballs han estat premiats en diferents certàmens literaris  com ara, el VII Certamen de Cuentos “al margen”, l’XI Concurs de Narrativa de Capdepera, Mallorca, el III Premi Literari de Constantí, Tarragona, la 2ª edició del Premi Nacional de Microrelats “El Basar”, el XVI Concurs de Conte Curt Antoni Gomila-Bartomeu de Montuïri (Mallorca), l’XI Premi de Narrativa Curta “Tinet” o el Premi Soler i Estruch amb el recull de relats “Humors agres”.  Ha publicat articles en la cartellera Turia, el diari Levante, el Temps, l’Avui, Micro o L’Avanç i és col·laborador habitual de La Veu de la Valldigna, El Punt, la revista Quinzedies de la Safor, Infosafor i Gandia Express.

Raquel Picolo

Raquel Picolo va néixer a Cerbi, al cor del Pirineu. Li agraden les muntanyes i als estius algunes nits puja al coll de l’Obaga a contar estels. És llicenciada en ciències biològiques i doctora en ecologia terrestre, editora i diplomada en guió audiovisual. Viu al Maresme, perquè li encanta badar de cara al mar. Treballa d’editora i de professora d’escriptura creativa, comunicació escrita i guió audiovisual. També condueix clubs de lectura. Escriu relats i novel·les breus. Moltes de les seves narracions han estan publicades en diversos reculls amb altres autors. La nit als armaris és el seu primer llibre de ficció en solitari.

Rosa Roca Riera

Rosa Roca (Mataró 1956) és mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora d’Educació Primària, Secundària i Batxillerat en diversos centres educatius, tant a la seva ciutat natal com a Bellaterra (Escola Ramon Fuster, Fundació Collserola) i a l’Escola de Formació de Mestres Blanquerna, a Barcelona. Actualment dóna classes de llengua a Secundària a la Fundació Cor de Maria de Mataró.

Ha publicat “Amb els cabells de punta” (1993) i “Fil de gegant”(1994), contes infantils (signats amb els pseudònim Maria Ribell). Els llibres d’artista “Jardí mineral”, poemes i cristal·litzacions en quatre volums, conjuntament amb la ceramista Antònia Palau (2005).

Fruit del seu treball com a intèrpret i traductora del dr. Michel Odent, ha traduït quatre dels seus llibres conjuntament amb Joan Medina Roca

Muntanyes russes és la seva primera novel·la destinada al públic juvenil. Ha tingut cura del llibre Volianes de paper (2016)

Sebastià Sardiné i Torrentallé

Neix a Oliana al 1948, a Cal Migdiada. Morts els avis, amb els seus pares i germans es traslladaren a Vic, estudiant al seminari fins als 15 anys. Va treballar a Telègrafs repartint telegrames, ascendint per oposicions fins al cos de Gestió, mentre tant estudiava per les nits el batxillerat i la carrera de Dret, que va finalitzar el 1978. Casat amb una vigatana, tenen dos filles casades i un fill. Activista polític ja en temps de la dictadura, havent patint sancions per la implicació política al ser funcionari. Refunda el partit d’ERC a Arenys de Mar, sent el primer regidor electe d’aquest partit, 1991, president de la secció local i comarcal del Maresme, responsable d’una secció en el si del partit. Actualment no és militant de cap,  tot i estar adherit a diferents organitzacions civils. Com a empresari ha viatjat des de 1982 a Rússia, havent cofundat la primera empresa catalano-russa d’alta tecnologia. També a Xina. Administra una empresa de consultoria i de gestió empresarial. Com a professional ha exercit d’advocat des de 1978 fins avui. En literatura ha escrit articles d’opinió en revistes locals i diaris. Primer premi ex aequo de poesia Vila d’Arenys de Mar. Segon premi de “contes d’advocat” —n’ha escrit una dotzena— i una novel·la, Sa Majestat el President de la República, auto editada, on una olianesa coneix el príncep hereu, li ha de donar sang i neix un idil·li, amb intrigues, traïcions, conxorxes politiques, pit i cuixa… l’olianessa queda embarassada, serà refusada?, serà el nadó president de la república? La seva darrera actuació ha estat una conferència al “Memorial 1714” —BN— amb el títol “La modernitat de les constitucions de Catalunya de 1702-1706”, signada, la darrera, per Ramon F. de Vilana Perles, en el seu esperit encara vigent. A Oliana, el 24.04.2010, va fer la presentació de la seva Primera aproximació a la Biografia sobre RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES i CAMARASA, en fase d’edició.

Alfons Gonzàlez

Alfons Gonzàlez ha treballat més de 20 anys com a enginyer de software per multinacionals, com ara Microsoft i TechData. També és màster en Euroasian International Business per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exeerceix de professor de màrqueting digital i CRM a l’escola de Postgrau. Ha publicat cinc llibres sobre programació i bases de dades amb Editorial Ra-Ma.

Oleguer Homs Vilà

Oleguer Homs (Torelló, 1988) ha realitzat estudis postuniversitaris de Màster en Direcció Cinematogràfica a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vic (2006-2010).

Ha treballat a l’equip de direcció del film El Desconcert (Mar Coll) i ha escrit i dirigit dos curtmetratges propis: Aniversari (ESCAC) i Samuel Colt (ESCAC). Ha fet pràctiques de realització als espais divulgatius Espai Terra i Telenotícies cap de setmana i també a les sèries de ficció El Cor de la Ciutat i La Riera.

Terra Promesa és la seva primera novel·la. Ha dirigit el tràiler d’aquesta novel·la.

Jaume Terradas Serra

Jaume Terradas  és professor emèrit d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A part de la seva activitat acadèmica i de recerca, per la qual ha rebut diversos premis i reconeixements (Medalla Narcís Monturiol, Premis de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, de Caixa Sabadell i Premi Atlas d’UGT i Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Premi de la Crítica Serra d’Or a Biografia del Món). Dins d’aquesta activitat,  ha publicat una vintena de llibres (entre els més recents, Ecologia viscuda, 2010, Biografia del Món, 2006, Ecología de la Vegetación, 2001. Ecologia urbana, 2001, i el darrer Un planeta a la deriva, 2011, aquest amb J. Martínez-Vilalta i D. Sol). A més, ha practicat la poesia (premi Miquel Martí i Pol 1996, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona 1998) i les novel·les per a públic infantil-juvenil (El viatge de l’Omoh, El crit del Comte Arnau) i ha participat com actor en el film dirigit per Jaime Rosales Somni i silenci. Clips (Voliana, 2012) és un recull de contes irònics i profunds sobre la complexitat humana.

Francesc Mompó i Valls

Francesc Mompó va nàixer a l’Olleria (Vall d’Albaida). Estudià batxillerat a Albaida i, en acabant, es traslladà a València on es graduà en psicologia. Es llicencià en filosofia i ciències de l’educació i més endavant obtingué la titulació de professor de valencià.

Té diversos treballs tècnics i de creació publicats: articles de crítica literària; llibres d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan
Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana o poemes publicats en diverses revistes del país com ara Tendur, Brúixola, Festa Popular Fallera, On brama la tonyina… Un recull de poemes seus han estatinclosos en l’antologia de poesia universal Arte Poética. Ha participat en diversos actes cívicoculturals arreu del país: en les tertúlies poètiques de la Forest d’Arana; en actes organitzats pel col·lectiu l’Olla; en homenatges a Fuster, Estellés, Brossa o Joan Valls i en actes organitzats per la Real Societat Econòmica d’Amics del País; Escriptors al Terrat; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la difusió de la literatura catalana al País Valencià.

Ha publicat el poemari Viàtic marí, De la fusta a l’aigua i 55 maneres de mirar València; la trilogia Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus. Les novel·les L’Elegit, Els greixets, Amable, Uendos, Camí d’amor, Els fantasmes del Lacrima Coeli i Somiant amb Aleixa –premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida. El vol de l’Esparver és la primera novel·la històrica de l’autor. El 2015 publica a Voliana el poemari Atlàntic.

Jaume Planas i Panadès

Jaume Planas i Panadès (Vic, 1958) es dedica a la docència impartint classes de Català, Castellà i Socials a l’ESO. Sobre ell mateix ens diu: “Sempre que m’és possible, m’agrada escapar-me per conèixer noves terres. L’any 2005 vaig publicar Tirguz, una novel·la on traspua la meva dèria dels viatges exòtics i la meva fascinació per Orient, i també una història iniciàtica on l’aventura es barreja amb el món oníric; en definitiva, un viatge impossible”. La falç i la rosa és la seva segona novel·la.

Bernat Gasull i Roig

Bernat Gasull i Roig (1971), biòleg de formació, fa tasques relacionades amb la promoció de la llengua catalana. Apassionat de la natura i la muntanya, fa uns anys va entestar-se en el vessant excursionista del poeta Jacint Verdaguer, sobre el qual n’ha publicat una guia de muntanya, diversos articles i així mateix en deixa entreveure algunes miques en l’obra de ficció que teniu
entre mans. Només calia afegir-hi una bona dosi volcànica, de natura, de tradicions i un quedar-se badoc davant la làmina 341 d’aquell llibre Birds of America del naturalista, pintor i ornitòleg vuitcentista John James Audubon. Aquest és la imatge de partida de la novel·la Viatge a l’illa dels pingüins: la de dos exemplars de Pinguinus impennis, els pingüins del nord, meravellosament dibuixats. La resta, ja és una altra història.

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert va néixer a Dosrius (Maresme) el 1914 i va morir a Les Escaldes (Andorra) el 1995. Creador de pessebres vivents, historiador, impulsor del teatre històric, poeta, assagista. Per sobre de tot activista cultural i polític. Conspirador constant, independentista radical i conseqüent. Compromès amb Catalunya, les seves llibertats i el seu reconeixement, la cultura catalana, el salvament de persones en perill a les guerres que li va tocar viure, cristià convençut i defensor de múltiples causes.

A La Memòria de l’Esteve Albert, a cura de l’historiador Josep Puig es presenten unes vivències inèdites amb personatges cabdals de la història catalana recent: Manuel Serra i Moret, Pau Casals, Josep Carner, el canonge Cardó, Fèlix Millet i Maristany, Antoni Comas i Joan Peiró. En el llibre Camins de poesia en fem una tria poètica; a Diccionari Essencial Esteve Albert fem un retrat força complet del personatge.

 Joan Maria Arenas i Prat

Joan Maria Arenas (Tarragona, 1964) és Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona; des de l’any 1993 exerceix a la sanitat pública britànica,  on s’especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

És autor de les novel·les   L’Atlant (2012), 2014 (2010) i Tedèum (2009), obres que formen una trilogia inspirada en les Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales.

A  L’Eco del Temps, la seva primera incursió en el gènere de la ciència-ficció, ens transporta a uns anys i uns espais on la vulnerabilitat del temps és la protagonista. A la novel·la Nit (Voliana, 2015) especula novament sobre el temps i la ment en clau inquietant.

Neus Olives Pardo

Neus Olives Pardo va nàixer l’any 1946  a Baldomar (la Noguera). Quan tenia quatre anys,  la seva família es va traslladar a viure i treballar a la Colònia de la fàbrica tèxtil Filatures del Segre d’Artesa de Segre, on va romandre fins l’any 1962. Ha treballat de professora de català. Actualment viu a Vinaròs. Bales de cotó és un testimoni històric sobre una colònia tèxtil.

22 contes: 22 autors

Els 22 autors que han col·laborat a 22 contes a la vora de la Independència són:

Neus Arnan, Jordi Balaguer Miralles, Sebastià Bennasar, Alfred Bosch, Jordi Buch, Albert Calls, Pep Elias, Rosa Fité, Quim Gibert, Francesc Mompó, Gemma Pasqual i Escrivà, Francesc Lorente Camon, Joan Pinyol Colom, Teresa Roig, Xavier Rossell-Aparicio, Jordi Solé i Camardons, Ferran Suay, Emigdi Subirats, Manel Subirats i Costa, Jesús M.Tibau, David Vila i Salut Vila.

Núria Casado i Gual

Núria Casado i Gual és doctora en Filologia Anglesa i professora de la Universitat de Lleida, on imparteix classes de literatura i teatre en anglès. La seva principal activitat com a actriu s’ha desenvolupat dins la companyia Nurosfera, de la qual és co-fundadora. Com a dramaturga, ha publicat MusiCat: peça sobre la història de Catalunya per a cinc músics i una actriu (2008), i Estimada Sarah (Premi Les Talúries al millor text teatral 2010). El projecte Dànau és teatre de ciència-ficció.

Jordi Casanovas i Tena

Jordi Casanovas i Tena (Sabadell, 1963) té estudis de Filologia Anglo-Germànica i de Turisme i Direcció Hotelera, abans de dedicar-se professionalment al món de les finances. Amb tot, la seva fal·lera per les lletres i la curiositat per a les històries locals l’ha dut a emprendre l’aventura d’escriure la seva primera novel·la, Tragí de Secrets, on entrellaça i encreua les vivències de diversos personatges que sobrevenen protagonistes involuntaris d’una d’aquestes petites històries particulars.

Eliana Oliveira de Freitas

Eliana Oliveira de Freitas va nèixer l’any 1976 a la ciutat de Manaus, Brasil.  Va treballar alguns anys com a venedora, després com a secretària en un departament d’Educació a la seva ciutat natal.  Als vint-i-nou anys decideix creuar l’oceà per viure a Catalunya. Ajudeu-me, el crit d’una llengua que vol seguir viva és el seu primer llibre.

Paula Jiménez Huertas

Paula Jiménez Huertas és filòloga, especialitzada en lingüística i tecnologies de la llengua. La seva passió pel llenguatge la va portar a investigar els processos cognitius i els patrons de conducta. Es va formar en PNL, hipnosi, control mental, intel·ligència emocional, gestió de les emocions, Art Teràpia i Constel·lacions Familiars.
Ha conreat diversos gèneres literaris de ficció i d’assaig. Ha guanyat, entre d’altres, el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 2002, amb el llibre Gent de pedra. Imparteix xerrades i fòrums per a joves i adolescents. L’aixeta del temps és una novel·la juvenil de ciència-ficció.

Amadeu Alemany i Rebordosa

Amadeu Alemany i Rebordosa va néixer a Sant Boi de Llobregat l’any 1968. Ha estat guionista de programes de televisió i de ràdio, ha participat en diferents projectes relacionats amb la publicitat i en la producció d’esdeveniments de diferents tipus. És l’autor dels llibres El Poble dels Bojos i Gegants. La Columna dels Esguerrats és la seva primera novel·la.

Pere-Màrtir Brasó

Pere-Màrtir Brasó (Vilassar de Mar, 1952) viu a Mataró i és artista plàstic. Ha fet de professor de dibuix en un curs publicat per RBA, en formats vídeo i DVD, emès per Televisió de Catalunya. Ha il·lustrat el primer llibre en català publicat per internet Qui sobreviurà la globalització? de Jep Llany i El mapamundi dels somnis del mateix autor i ha impartit un seminari de reflexió artística a la Galeria Paspartú de Barcelona. Ha exposat a Barcelona, Girona o Roma, entre altres llocs i la seva obra pictòrica forma part de diverses col·leccions d’art públiques i privades a Barcelona, Roma, Ginebra i Lujubijana. Ell mateix ha il·lustrat acuradament la seva primera novel·la: El llibre dels misteriosos fets de Montserrat.

Arcadi Vilert i Soler

Nascut el 1948 a Mataró. Obrer industrial des dels catorze anys, compagina la feina amb els estudis d’enginyeria tècnica. Treballa en la gestió empresarial, bàsicament de cooperatives i en la coordinació de projectes d’interès col·lectiu. De sempre ha escrit, però han estat llibres tècnics, d’assaig i altres documents professionals. Ha publicat relats de ficció en revistes electròniques però aquesta és la primera vegada que publica un llibre de ficció. Inquietança és un recull de contes de ciència-ficció.

Xavier Febrés

Xavier Febrés, periodista i escriptor, ha publicat nombrosos llibres de viatges, biografies i dietaris personals:  El Pirineu, frontera i porta de Catalunya, El Mediterrani ciutat, Ofici d’amant a Florència, L’Empordà com un món, Josep Pla, biografia de l’homenot, Les dones de Jose Pla, El cul de Napoleó o la revelació de Milà o Guapa, rica, culta i argentina o A tres quarts d’hora de Perpinyà. Els seus darrers títols editats són Maillol, l’escultor carnal i Els últims dies de Machado. Actualment manté el blog “Apologia de la curiositat” (www.xavierfebres.com), amb els seus comentaris periodístics i literaris. A El mirall de l’Acròpolis. La passió dels grecs per entendre la crisi recull les reflexions sobre la crisi grega.

Juan Carlos Moreno Cabrera

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid.

Ha publicat diversos llibres de lingüística i sobre la situació de la diversitat lingüística mundial i ha format part del comitè científic de l'”Informe sobre les Llengües del Món” de la Unesco. Destaca per les seves posicions polítiques en oposició a la imposició de l’ús del castellà en els territoris en què no és llengua pròpia i en defensa dels drets de les llengües minoritzades. Ha dirigit l’adaptació al castellà de The Cambridge Encyclopedia of Language, de D. Crystal (Taurus, 1994). Va participar en el projecte Eurotyp (Tipologia de les Llengües d’Europa) de la European Science Foundation (1990-1994). És membre del comitè científic de Linguamón – Casa de les Llengües. El 2012 impulsà el «Grup de Treball sobre la gestió del castellà en el marc d’una Catalunya independent», juntament amb altres lingüistes com Silvia Senz i Montserrat Alberte, per traçar un full de ruta per al castellà en una hipotètic marc polític català independent, on es rebutja la seva cooficialitat. Ha estat guardonat amb el Premi Internacional Ramon Llull 2014. Voliana li ha traduït al català: L’imperi de la llengua comuna, una crítica contudent i intel·ligent a l’imperialisme lingüístic espanyol.

Lali Ribera

Lali Ribera Rodergas neix a Súria ( El Bages) el 1958.  Viu a Vilassar de Mar i és professora de llengua i literatura a l’INS Vilatzara d’aquesta població del Maresme. Des de l’any 1996 també imparteix classes de Narrativa i d’Estilística a l’Aula de Lletres de Barcelona, primer, i a l’escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, el 1998.

Ha format part del grup de poesia CO(N)VERSOS, juntament amb Jordi Roig, Jaume Conesa i Dolors Millat, i plegats han recitat a l’Ateneu Barcelonès, a diverses biblioteques, i a La Escuela d’escritores  Alonso Quijano, d’Alcázar de San Juan, on van impartir un taller de poesia.

Assegura que escriu des que té memòria d’un llapis entre els dits. Ha publicat diversos contes i el poemari Enyors i tornes, Premi Alella a Maria Oleart 2010.  Temp(teig)s és el seu segon recull de poemes.

David Vila i Ros

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l’ús social del català. Ha col·laborat en publicacions d’arreu del territori i és autor de diversos llibres, els darrers dels quals són el recull de contes Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012) i I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos (2013). Va col·laborar a 22 contes a la vora de la Independència (2013). És vicepresident de Tallers per la Llengua i d’Òmnium Cultural Sabadell i membre de la companyia T.I.C. Escènic. Podeu llegir-lo al blog Malgrat la boira. Verba, non facta és un recull de contes breus.

Maria Català

Maria Català Serra neix i viu a Mataró, ciutat on se situa l’acció de A les fosques. Gràcies a les beques de la AELC ha assistit a cursos de narrativa, de conte infantil i de microrelats a la Escola d’Escriptura de la Ateneu Barcelonès. Ha col·laborat en mitjans de comunicació, ràdio i televisió, i en revistes científiques i culturals: Ébano i Sàpiens. L’any 2002, va quedar finalista del Concurs de Novel·la Curta de la Universitat de Lleida amb La noia del cementiri. El 2006 va guanyar el «Serralada de Marina», convocat per la Societat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt amb el conte infantil En Gerard, en Llauna i en Pèls.

Llibres publicats: On reposen els somnis, 2002, El alcalde de la Malena, Urpes de seda, 2011.

Lluís Serra

Nat a Argentona el 3 d’octubre de 1930. Forjà la seva personalitat a l’ombra del Centre Parroquial d’Argentona, on hi feu teatre, director d’escena i també formà part de la Junta. Lletraferit, tot i els escassos coneixements de la llengua catalana, des de ben jove va traslladar al paper sentiments i emocions. El negoci familiar de graneria, que el posava en contacte amb l’estament camperol, li va permetre escoltar de viva veu tot el que explicaven els vells del poble, esdevenint un bon coneixedor de la vida rural, folklòrica i cultural de la vila. Forma part del Grup de Fonts. (Del Recull Enciclopèdic d’Argentonade Josep Lladó i Pascual). Quan Argentona era de pagès (2015) és el seu primer llibre.

10 camins i una foguera

Obra col·lectiva de Rafel Montoliu Pelejà, Àngels Consuegra Manzanares, Elisabet Bas Pujol, Antoni Martínez Mestres, Montse Gonzàlez Ramos, Nieves Sanz Band, Núria Costa Fernàndez, Laura Teixidó Solsona, Carme Vila Rovira, Maria Teresa Brossa Agustí. Alumnes del curs d’escriptura de Sant Pol conduït per Eva Lleonart Montagut.

Margarida Colomer

Margarida Colomer i Rovira, l’autora del llibre de Francesc Burniol va néixer al carrer de Maria Vidal de Vilassar de Mar. A l’edat de sis anys la seva família es va traslladar a Mataró, l’any 1980 va fixar la seva residència a Argentona, on continua vivint.

És llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat mestra en totes les etapes d’ensenyança primària i els darrers vint anys  ha impartit classes de Ciències Socials a Secundària. Aquesta última activitat professional li va valdre, l´octubre de 2003, el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per l’Institut de Ciències Socials d’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa-Manual Parés i Maicas.

L’activitat professional anirà aplegada amb la recerca històrica, situant-la a la comarca del Maresme i concretament a Mataró i Argentona. Alguns dels llibres publicats són: Cooperativisme i Moviment Obrer. (Mataró, 1986), Josep Calvet i Móra. La trajectòria d’un rabassaire argentoní 1891-1950. (Argentona, 1996), La postguerra a Mataró,1939-1952. (Barcelona, 2013).

Entre la seva activitat d’historiadora cal esmentar la participació en diversos vídeos que ha publicat l’Ajuntament d’Argentona sobre la Memòria Històrica i la col·laboració amb el de Territori Cooperatiu. Experiència de l’economia social al Maresme, editat per Aixina, La Ciutat Invisible i la Unió de Cooperadors de Mataró, 2012. També ha participat amb articles a la revista Anthròpos i l’Avenç. Actualment escriu de manera periòdica a la revista Fonts, del Centre d’Estudis Argentonins i Cooperació catalana de la Fundació Roca i Galès. També ha participat en diverses exposicions sobre temes de la guerra civil i el franquisme a Mataró, a la comarca del Maresme i en l’àmbit català.

Anna Cabot

Sóc dona, seixanta i pocs, pediatra, treballo a l’hospital de Mataró, he publicat poemes i relats diversos, en castellà i en català, i que des de fa molts anys els meus interessos i la meva dedicació professional s’han centrat en els problemes de salut lligats a la immigració. Vull agrair la confiança que m’han fet les persones que se m’han acostat aquests anys i que he pogut conèixer, ja que, sempre des de la seva humilitat, han ampliat generosament el meu punt de mira, que estava ubicat just al melic. Ara m’hi veig molt millor. Escriu Pedra sobre pedra.

Badia Bouia

Sóc la Badia, dona i mare de dos fills. El destí m’ha portat aquí. He arreplegat titulacions universitàries al Marroc i aquí, he estat coautora de «Contes de tots colors» i d’alguns llibres sobre la dona marroquina. I sóc mediadora, mediadora, i també educadora. He nascut i he viscut en la diversitat, i m’agrada. Per tot això, sóc el que sóc, i creixo respirant l’aire de tots els que estan al meu voltant, el necessito. Mastego les meves pedres, sense deixar-les sortir, entre altres coses perquè no tinc temps per fer-ho. Testimoni oral dels escrits d’Anna Cabot a Pedra sobre pedra.

Núria Pujolàs

La Miramelsmots (coneguda també com a Núria Pujolàs) va arribar al món el dia que s’iniciava la tardor. Això la va condicionar a una escriptura humida, tirant a plujosa. Sovint ha de vigilar que els tons marronosos no li caiguin a la pauta dels mots. Esquiva boires per fer una cal·ligrafia clara i concisa. I sempre, sempre, duu llapis i llibreta damunt, com una peça de roba fàcil de posar i treure. Dibuixa universos quotidians amb paraules d’estar per casa. Diu que hi ha gent que juga al parxís, ella juga a bellugar la paraula. La podeu llegir a les xarxes socials (facebook, twitter, instagram o blogger). Va guanyar el premi de poesia d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental l’any 2014 i ha estat articulista de diversos diaris digitals i revistes. V de bes és un recull de poemes i pensaments que juguen amb el llenguatge.

Carles Castell

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Ecologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació d’espais naturals. En aquest àmbit ha estat autor d’articles i llibres científics i de divulgació. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats, i diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius.

Relacions molt relatives va quedar finalista del Premi El Lector de l’Odissea 2013, de Vilafranca del Penedès.

Eva Arnal

Eva Arnal i Arasa (Barcelona, 1977) es va especialitzar en el dret ambiental i treballa en el món dels residus. Ha estat alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès en l’itinerari de conte en català. Ha guanyat diversos premis literaris.

L’ombra de les formigues és un recull de relats urbans.

Gemma Pellissa

Gemma Pellissa Prades (Tortosa, 1986) és doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigadora a la Universitat de Harvard amb una beca postdoctoral de la Generalitat de Catalunya. Glopades de riu és el seu primer llibre amb autoria única.

Núria Queraltó

Núria Queraltó Villar neix el 1964 a Barcelona i viu al barri de Sants. Ha fet de cooperant a Centreamèrica i de treballadora social. Participa en llibres col·lectius. Amb remor de vent és el seu segon recull de haikus.

Oriol Marfà

Oriol Marfà i Pagès (Sarrià, 1951) és doctor enginyer agrònom, treballa com a investigador en un institut de recerca; ha escrit articles i llibres científics i divulgatius. Viu a pagès, al Maresme. El mòbil del poema és un recull de poemes d’amor.

Pere Anglas

Pere Anglas (Mataró, 1966) és actor, guionista i dramaturg. És autor d’una desena d’obres teatrals, entre les quals destaquen Entendre’s (1995), Confidències (1998), Càmping (2011) i les versions musicals de Robinson Crusoe (2012) i Ventafocs (2013). Ha sigut dialogista del serial de TV3 El cor de la ciutat i cap de guionistes de programes i sèries infantils de TVE, IB3 i Aragón Televisión. Carles & Belisa és una obra de teatre històric.

Antoni Olivé

Antoni Olivé (Barcelona, 1946) és catedràtic d’informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha ocupat diversos càrrecs universitaris a la UPC. Va presidir l’Associació de Tècnics en Informàtica (1978-1980) i va ser el chairman de dues associacions internacionals de la seva especialitat (1989-2014). És membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Va escriure la  novel·la Qui vol el panglòs? a començaments dels anys 90, i va obtenir-ne la menció UPC en el premi UPC de ciència-ficció del 1992. La present edició és una versió revisada de l’original en català.

Francesc Masriera

Francesc Masriera i Ballescà, ha participat en els butlletins interiors de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró fins que el 1969 participa en l’edició de “Cingles”, butlletí-revista reconeguda amb el Premi Tasis Torrent de Premsa Comarcal. Va col·laborar al setmanari “El Maresme” (1977-1982). Ha publicat diversos opuscles i treballs als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria  i  és autor  dels llibres Jordi Arenas, la sublimació de l’art i Joan Layret i Pons (1911-1975) Una generació trencada. A Voliana publica 100 caricatures del dibuixant Manuel Cuyàs al periòdic Mataró.

Elisenda Solsona

Elisenda Solsona Margarit (Olesa de Montserrat, 1984) és llicenciada en Humanitats i en Comunicació Audiovisual. Ha realitzat un màster en escriptura per a cinema i ha assistit a diversos cursos d’escriptura a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Compagina la docència amb l’escriptura de guions i relats. Ha guanyat diverses mencions com ara el primer premi Lectures al Jardí 2014 amb la seva primera novel·la en procés de creació. Fruit dels seus malsons i del seu interès per barrejar el simbolisme amb les emocions quotidianes començà a escriure el que ella anomena les Cirurgies.

Joan Tudela

Joan Tudela és llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Centra la seva vida professional en aquests àmbits: periodisme, literatura, llengua i formació. És autor de llibres periodístics, d’estudis sociolingüístics i d’obres d’assaig i d’aforismes. Ha publicat centenars d’articles a diaris i revistes. Amb la seva producció escrita, ha guanyat els premis Francesc Layret, Ciutat de Barcelona, Gaziel, Jaume Ciurana, Federació d’Ateneus, Serra i Moret i ara fa poc el premi Recull de retrat literari. Ha treballat a premsa escrita, ràdio i televisió i ha estat subdirector del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i cap del servei lingüístic del Consell dels Col·legis d’Advocats i cap de l’àrea de llengua i comunicació de la Fundació Josep Comaposada. Ha impartit desenes de cursos en àmbits diversos. Pertany al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Amb molt de gust és un recull de contes.

Josep-Lluís Navarro Lluch

Josep-Lluís Navarro Lluch (València, 1960) és catedràtic de valencià a l’IES Lluís Vives de València, on fa classes des de fa trenta anys i on era Cap d’Estudis durant la “Primavera Valenciana” de 2012. Va ser Coordinador del SSV (Seminari de Sociologia de València), dirigit per Lluís V. Aracil, entre els anys 1989 i 2001. En aquell context del SSV, que funcionà com una Universitat Invisible a contracorrent dels “sabers oficials”, va esbossar i posar en comú el seu projecte L’Edifici de les Llengües, a partir de diverses investigacions sobre Llull, Polanyi, Leibniz i altres autors.

Ha participat en diversos Congressos i Simposis amb la presentació de ponències i comunicacions relacionades amb el seu projecte. També ha dirigit i coordinat Grups de Treball de professors i de gent interessada en el tema de les llengües i el llenguatge. Ha coordinat tallers i seminaris, ha fet presentacions i ha impartit conferències i cursos a tot tipus de públic.

Teoria lul·liana de la comunicació és un assaig sociolingüístic en què presenta una nova teoria de la comunicació de la mà de Ramon Llull.

Sandra Comas

Sandra Comas Anglada neix a Puigcerdà el 1977. Es llicencia en Comunicació Audiovisual i curs al Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. és col·laboradora de la revista Serra d’Or. Ha publicat relats en diferents antologies. Eixam. Vuit contes per a vuit veus és el seu primer llibre en solitari.

Josep Roca Trescents

és doctor en bioquímica i llicenciat en filosofia. Després d’exercir la seva professió durant  molts anys i de dirigir empreses multinacionals del sector industrial en diferents continents, ha dedicat els deu darrers anys a transmetre la seva amplia experiència a través de la docència universitària. Com a professor i director de màsters en gestió empresarial ha impartit especialment matèries relacionades amb la Direcció Internacional i l’Economia Política. Cinc llibres publicats, conferències en medis universitaris de diferents països i col·laboracions en revistes especialitzades han estat el resultat de la seva experiència professional, del treball i la recerca acadèmiques i de les seves reflexions sobre les forces que regeixen el món globalitzat, al que va dedicar el seu darrer llibre (Globalització 3.1). Ara els completa, com a científic i com a pensador, amb aquest assaig sobre  el futur que deixem en herència als nostres fills i a la propera generació.

Daniel Ruiz-Trillo

(Barcelona, 1973) és professor de català, escriptor i blocaire. Ha publicat 10 llibres de poemes i 4 de relats. Edita el blog versos.cat, guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2012, i dirigeix el festival Poemestiu. Fa ràdio a cugat.cat i a Sants 3 Ràdio i televisió a Empordà TV. També ha fet televisió a la cadena panamenya Canal 5 FETV. Ha elaborat el concurs de català “Ruc o ric” i el text del mural “Pol i de sons”. Ha guanyat 6 premis literaris, entre els quals destaquen La Pinya, Enjoy Barcelona i Paraules per Viure.

Escriu un article bisetmanal als diaris Hora Nova, Diari de Rubí, cugat.cat, D’Estil, Racó Català, cal.cat i Directe. Ha publicat articles al diari El Punt i a les revistes Illacrua, El Queixal, El Xiulet Interactiu, Món Inèdit, Excursionisme i Llengua Nacional.

Daniel Sesé.

Il·lustrador, dissenyador, fotògraf, músic, compositor i professor d’Il·lustració i dibuix artístic a l’escola Massana de Barcelona. Neix el 1962 al Poblenou de Barcelona, però en poc temps es trasllada amb la seva família a la ciutat de Lleida on hi viu fins als 18 anys.

Ha publicat llibres de literatura infantil i juvenil com a il·lustrador i ha participat en moltes campanyes publicitàries i projectes relacionats amb la comunicació visual: promoció cultural,  cartells, disseny de discos i llibres a més de treballs per diaris i revistes. Des de l’any 1993 imparteix classes d’Il·lustració, tècniques gràfiques i dibuix artístic a l’Escola Massana. Paral·lelament ha impulsat dos projectes de cançó, amb Túrnez i Sesé des de 2001 musicant poesia catalana, i editant nombrosos CDs en solitari i en col·laboració amb altres artistes, i amb el grup Darània, des de 2015, escrivint les seves pròpies lletres amb un caràcter més de pop d’autor.

Assumpta Mercader Solà

(Malgrat de Mar, 1966) és actriu narradora, es dedica a explicar contes per a petits i grans i també treballa com a actriu i titellaire. Explica contes de grans autors com Mercè Rodoreda o Quim Monzó, és una apassionada de les llegendes i les rondalles i també ha estrenat  tres espectacles de narració de contes propis. L’últim, “La dona que somiava mariatxis”, amb acompanyament de Pau Romero a la guitarra elèctrica.

La dona que somiava mariatxis és el seu primer llibre de contes per a adults però ja té publicats un munt de contes per a infants escrits amb Lídia Massó. El seu web: www.assumptamercader.cat

Beatriz Fernández Fernández

és professora Titular del Departament d’Estudis Bascos de la Universitat del País Basc. Doctorada el 1997 a la Universitat del País Basc (UPV/EHU), és membre corresponent de l’Euskaltzaindia (l’Acadèmia de la llengua basca). És autora de diversos articles i llibres d’investigació sobre el basc i la variació sintàctica, i ha editat volums col·lectius publicats entre d’altres a Oxford University Press (Nova York) i John Benjamins (Amsterdam/Philadelphia). Aquest llibre és el seu primer assaig divulgatiu.

Anna Pineda Cirera

és llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va obtenir el doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi que va merèixer el Premi Cum Laude 2015. Ha estat professora de llengua catalana a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és investigadora al laboratori IKER-CNRS a Iparralde. De ben jove va començar a estudiar basc a Barcelona, sense saber que aquella llengua que duia al cor seria determinant en la seva carrera com a lingüista, i li permetria participar en el projecte de traducció i adaptació de “Basc per a catalanoparlants” per als lectors dels Països Catalans.

Sílvia Fernández Serrano

(Sant Jordi de Cercs, 1983), és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, i treballa com a professora de secundària d’anglès i de llengua i literatura castellanes. També forma part, com a voluntària, de l’equip educatiu de Petits Detalls, ONG de Terrassa amb seu al sud-est d’Uganda.

La seva primera novel·la, “La Veu del Pedrenyal”, de caràcter històric i ambientada a la Catalunya dels segles XVI i XVII, a la comarca d’Osona, donava una visió desmitificada del bandolerisme sota la mirada de tres joves.

Emília Illamola Ganduxé

(Argentona,1953) Ha estat vinculada laboralment al món del llibre des del 1974, primer a la botiga de llibres Cap Gros, i el 1975,  fou cofundadora de la llibreria Robafaves de Mataró, de la que es va desvincular el 2011. Actualment, escriu i col·labora en diversos programes culturals de Mataró Ràdio (actualment hi dirigeix el programa de llibres “El somni del Minotaure”).

Ha publicat el llibre Fraccions (2012) de prosa poètica i les novel.les Joc de Llunes, (2014), Una certa onada, (2015), i Más allá del cielo azul, (2016). Cabrils, Brasil, Barcelona. Un amor pendent (2017) és la seva darrera novel·la, la primera basada en fets reals.

Marieke Maerevoet

(Bornem, Flandes, 1948) Viu a Sint-Amands, un petit poble belga a la riba del riu Schelde. Mestre de primària retirada, va ser diagnosticada amb la malaltia de Parkinson l’any 2010. Ha publicat diversos poemes al “Het Gezeefde Gedicht”, una revista literària belga online i ha rebut diversos guardons.

Salvador Riera

(Terrassa, 1959) Viu a Mataró. Enginyer, retirat des de 2010 per la malaltia de Parkinson. El seu primer poemari, L’Essència del nus ha estat molt ben rebut per part del públic i de la crítica. Té obra publicada en diferents recopilatoris de poesia i ha rebut diversos premis, tant de poesia i microrelats com de fotografia.

Rosa Tirado

(Montalbán, 1957) Viu a Mataró. Filòloga i professora d’idiomes. Finalista del concurs de relats de la Feria del libro aragonés i guanyadora del concurs de microrelats de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró. Escriu habitualment a les publicacions del col·lectiu Planeta Lletra.

Laia Fàbregas

(Barcelona, 1973) Escriptora i traductora. Llicenciada en Belles Arts per la UB. Va viure 12 anys a Holanda, on va debutar el 2008 amb la seva primera novel·la, La nena dels nou dits, escrita en neerlandès i traduïda al català, castellà i cinc llengües més. El 2010 va publicar La Llista, editada en castellà, en neerlandès i en francès. El 2013 va publicar Dies de cel groc en català i neerlandès.

Manel Joan i Arinyó

(Cullera), poeta i narrador, és autor dels llibres de relats Han donat solta als assassins (1985), Premi Ciutat d’Olot, i Stress (1985); i de les novel·les Les nits perfumades (1989), Premi Sant Joan i traduïda al castellà Noches perfumadas (2016, Laura Editora), Com la flor blanca (1991), Contra sentit (1994), Premi Narcís Oller, El cas Torreforta (1999), 10.193-Escuma de mar (2004), Cubaneta meua (2004), Premi Càrcer, L’agenda del sicari (2007), Fem un trio (2009), Premi Ciutat de Sagunt, L’atzucac del perdedor (2010), Premi Enric Valor, A cor obert (2013).

El gruix de la seua poesia ha estat aplegat a Plany de l’home llop -Obra poètica completa- (1999) i Versos blancs (2012). De la seua narrativa infantil i juvenil cal destacar: Que dur que és ser guapo! (1998), MP, una vida de llegenda (2005), Les màgiques nits de Prada, (2007), Cento i les mones (2009) i L’any que vam córrer perillosament (2012).

Encara que ell ha negat sempre l’autoria de Tragicomèdia a Secundària -Memòries d’un mestre cremat (Voliana Edicions, 2014), amb el pseudònim Mateu Lluís Vives, tots els indicis i les proves l’acusen.