Descripció
Delfí Dalmau i Gener (Figueres, 1891 Barcelona, 1965) fou un pedagog i escriptor que estigué sempre a l’avantguarda cultural defensant els mètodes educatius més moderns en taquigrafia i en l’ensenyament d’idiomes. Durant la segona República edità discs per aprendre català amb les veus de Mercè Rodoreda (que fou alumna seva al Liceu Dalmau), Pompeu Fabra i ell mateix; inaugurà la primera acadèmia d’idiomes i cultura pràctica, els liceus Dalmau, que partia del català com a llengua base, i fou dels primers a practicar l’ensenyament per correspondència. Amb divuit anys era un poliglot professor de l’escola Berlitz de Barcelona, però fou també un activista i dirigent del moviment esperantista i un catalanista coherent.
Dirigirà la revista «Clarisme» i publicarà articles en nombroses publicacions. És autor de diversos llibres en esperanto, i en català publicà: Polèmica (1934) amb M. Rodoreda, Poliglotisme passiu (1936), Aclariments lingüístics (1963) i novel·les psicològiques: Seny i atzar (1932), Una altra mena d’amor (1933) i Sinceritat (1938).
Voliana Edicions va publicar “Poliglotisme passiu i altres escrits” (2010) de Delfí Dalmau.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.