Des de dins de mi

La primavera de l’any 1975 amb 42 anys, Xirinacs escriu una autobiografia (1932-1955), a petició dels seus amics. Estava a la presó de Carabanchel, complint condemna per sentència del TOP, actualment l’Audiència Nacional. Durant aquest període va realitzar tres vagues de fam , una de les quals de 42 dies. Xirinacs , conegut pel seu compromís amb les llibertats, l’autodeterminació de les nacions i la lluita no violenta, en aquesta autobiografia fa una revisió de les experiències vitals des dels primers records fins a l’ordenació com a sacerdot als 22 anys. Està escrita en tercera persona, en un diàleg interior constant entre l’instint-natura i la raó-societat. Un diàleg també amb els records presents del passat revisat: la vida transcorre des de la seguretat inicial en el si d’una família burgesa de Barcelona, la vivència de la guerra (1936-1939) fins a les dures experiències de postguerra. Xirinacs, amb 14 anys, entra al Seminari i inicia “l’ascens de la piràmide levítica”. Les experiències viscudes són narrades amb intensitat, i les descripcions dels fets ben detallades, malgrat que, en el context de presó, no comptava amb cap suport documental. Els anys de formació a Alella, Moià, Iratxe i Albelda consoliden la seva educació i li permeten omplir inquietuds intel·lectuals, iniciant la llavor del model filosòfic Globàlium, al temps que es forja una personalitat extraordinàriament crítica davant la injustícia i la submissió.