Descripció

A mitjans anys cinquanta del segle xx, un jove estudiant de Ciències Físiques, Hugh Everett, va proposar una reinterpretació radical de la mecànica quàntica. La teoria d’Everett suggeria que cada succés en el temps pot divergir a la vegada en diferents històries i universos paral·lels. Encara que això pugui semblar pura especulació, alguns dels físics contemporanis més importants, entre ells Feynman, Murray, Gell-Mann i Hawking, han fet seva la interpretació d’Everett forçats per la idiosincràsia de la mecànica quàntica.

Seixanta anys més tard, Hèctor Truran, físic adscrit al CERN de Ginebra, centre capdavanter en l’estudi del món subatòmic, descobreix que el temps, com a coordenada absoluta, també és vulnerable.

Autor

Joan Maria Arenas i Prat (Tarragona 1964) és Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona; des de l’any 1993 exerceix a la sanitat pública britànica, on s’especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. És autor de les novel·les L’Atlant (2012), 2014 (2010) i Tedèum (2009), obres que formen una trilogia inspirada en les Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales.

A L’Eco del Temps, la seva primera incursió en el gènere de la ciència-ficció, ens transporta a uns anys i uns espais on la vulnerabilitat del temps és la protagonista