Planeta mut

Com es comunicarien entre si uns éssers muts d’un altre planeta però força semblants als humans? Com es comunicarien la gent de la Terra amb aquests éssers intel·ligents? Com els influirien? Quin paper hi podria jugar la dansa? Hi hauria literatura o teatre en un planeta mut? Com els condicionaria una desproporció sexual en el nombre de naixements? Serien éssers més pacífics? Farien guerres? Quina seria la mentalitat dominant en un planeta d’aquestes característiques? Quines afinitats i diferències culturals i tecnològiques hi hauria amb la Terra?

Totes aquestes preguntes i moltes més es responen en la trama trepidant i original d’una novel·la ara reescrita però que en la seva primera versió ja va guanyar el Premi Juli Verne de ciència-ficció.

Autor

Jordi Solé Camardons (Oliana, 1959) és catedràtic de llengua catalana i literatura a Secundària, ha treballat durant cinc anys d’assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social).

Ha impulsat diverses publicacions, té centenars d’escrits publicats, i són seus els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Soziolinguistika Gazteentzat (1991), Text i context. Lectures des de la sociolingüística (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992), Història social i política de la llengua catalana (1996), Poliglotisme i raó. El discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau (1998), El poliedre sociolingüístic (2001), Diccionari de sociolingüística (2001), Les set tribus de la nació catalana (2004), La llengua que ens va parir (2007), Realitat i vitalitat de la llengua catalana (2009). A Voliana Edicions, segell que dirigeix, s’han publicat: Independència o mort… de la llengua (2011) i Diccionari Essencial Esteve Albert (2015).

En l’àmbit de la literatura especulativa ha dirigit seminaris i ha fet diverses propostes per treballar aquesta literatura a Secundària i ha publicat l’assaig Les paraules del futur (1995) i les novel·les Els silencis d’Eslet (1996) Premi Juli Verne de ciencia-ficció i La Síndrome dels Estranys Sons (2003).

Ressenyes

• Daniel Genís a El Biblionauta