Descripció
Autor
Delfí Dalmau i Gener (Figueres, 1891 Barcelona 1965) fou un pedagog i escriptor català que forma part de l’extraordinària generació d’intel·lectuals nascuts a la darreria del segle XX. Estigué sempre a l’avantguarda cultural defensant el mètode Montessori per a l’ensenyament dels infants, féu el primer mètode de taquigrafia aplicat al català, el primer mètode de taquigrafia universal usat arreu del món durant temps; edità per primera vegada, durant la segona República, discs per a aprendre català amb les veus de Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra i d’ell mateix; inaugurà la primera acadèmia d’idiomes i cultura pràctica –el Liceu Dalmau- que partia del català com a llengua base, i fou dels primers a practicar l’ensenyament per correspondència; fou corresponsal a l’estat espanyol dels mètodes més avançats d’ensenyament d’idiomes del seu temps, com ara Linguaphone. Amb divuit anys era un poliglot professor de l’escola Berlitz de Barcelona.
Fou un dirigent esperantista -defensava amb entusiasme el català i l’esperanto- membre de Kataluna Esperantista Federacio, que presidí; assistirà a nombrosos congressos on patirà la incomprensió dels esperantistes espanyolistes i patirà la repressió de les successives dictadures espanyoles. Dirigirà la revista “Clarisme” (el mot clarisme tenia un significat en l’incipient pensament filosòfic que deixa entreveure en diferents escrits) i publicarà articles en nombroses publicacions. Publica els llibres Polèmica (1934), Poliglotisme passiu (1936), Aclariments lingüístics (1963), i novel·les filosoficopsicològiques: Seny i atzar (1932), Una altra mena d’amor (1933), etc. Participà activament en la promoció del Diccionari català-valencià-balear com a orador.
Joan Carles Martí i Casanova –
Amb divuit anys Delfí Dalmau i Gener (1891-1965) era un poliglot professor de l’Escola Berlitz de Barcelona, un esperantista convençut i un catalanista coherent. Què sobreviu, però, de la seva aportació vist des de la realitat de la primeria del s. XXI? Al meu parer, el seu rebuig del poliglotisme actiu és el concepte que necessitaria una revisió. Diferenciaré poliglotisme de bilingüisme. Hi tornaré. Ser bilingüe, tal com ho veig, és un drama mentre que ser poliglota és una benedicció.