Eli Sanz (Barcelona, 1973) és llicenciada en Psicologia i en Humanitats. Treballa com a professora d’història i de llengua catalana en un institut públic de secundària. És autora dels poemaris Cridaré al Buit (2020) i Posidònia (Voliana, 2022).
Ha estat guanyadora de diversos concursos de poesia oral (spoken word). Participa regularment en espectacles de poesia escènica i forma part del projecte poètic-musical Cirera.
Travessia
Autora: Eli Sanz
Pàgines: 80
Format: 205 x120
ISBN: 9788412824346
Data de publicació: 7/5/2024
15,00 €
L'enviament és gratuït i us arribarà per Correus.
Travessar el barri de Gràcia com qui travessa la vida. Divagar entre les seves places a la recerca de la pròpia identitat. Abandonar-se als records, a la història, a bons i a mals presagis. Ballar per un llenç corcat, un espai interior que desborda música incerta.
Travessia és un recull de poemes que transiten per un mapa, des de la Plaça Lesseps fins a la Diagonal. Alguns dels poemes inclouen codis QR mitjançant els quals, a mida que llegeixis, podràs escoltar la veu de l’autora acompanyada de la música d’Enric i Roger Escorsa, els altres components del projecte escènic Cirera.
Jordi Solé i Camardons –
Vull nedar fins a arribar al bosc
Travessia d’Eli Sanz, publicat per Voliana Edicions, travessa el barri de Gràcia a la recerca de la pròpia identitat.
La poeta arrossega el mar a cada una de les places de Gràcia. Alça els braços i en cada remada coordina la respiració amb les paraules, mentre les onades es desfan arran de la vorera o en el sorral dels menuts.
I a mi em surten branques d’arbre,
onades de mar Carib.
Tinc estrelles als cabells,
gessamins i ocells al pit.
L’Eli, i nosaltres en llegir-la, som dones d’aigua. Goges enèrgiques que amb els poemes aixequem les llambordes de les places per retrobar la memòria de la guerra, l’envelat de la festa major, el diari d’una nena jueva, tots els records cosits al terra de la Vila. I aquell pou que ens abasteix i ens fa ser com som.
Avui escric desolacions
malalta d’alegria.
Exhalo nits d’hivern
coberta de verdor.
Els poemes parlen als coloms i a les magnòlies, a les flors i als ocells de la Rodoreda, a les seves paraules que ens acompanyaran sempre.
Jo buscava poesia
en el vertigen d’allò que s’acaba.
Arrelar en els carrers i saber-se forta per entomar el que hem viscut i el que encara no sabem que viurem. Aturar-se a fer un beure en una tauleta d’una terrassa d’una de les places de Gràcia i escoltar la música que sona en el bar, que plora per les parets del bar, i escriure. I de tant en tant, delirar, set vegades. Que set són els poemes deliri, breus i contundents, escrits a la travessia, al marge del barri però provocats pel barri.
Amb la poeta assaborim tots els angles d’una Gràcia carismàtica, plena de llum i de secrets, que ens ofereix aquests nuclis de vida i joia que són les seves places.
Hem arribat a lloc.
Marta Pérez Sierra
Juliol 2024