Verba, non facta

Què passa quan la Lluna s’afarta de girar al voltant de la Terra? I quan mires algú i, literalment, el món s’atura? O quan el teu oncle et diu que vol convertir-se en mitjó? I què passa quan plouen llibres? La línia que separa la realitat i l’onirisme és més fina del que ens pensem. I és que, a voltes, les paraules compten més que no pas els fets.

«Aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou… I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir.» (Del pròleg d’Enric Larreula)