Vint-i-cua

«Per a mi hi ha una manera màgica de viatjar de veritat i és llegint aquests contes d’en Dani Ruiz-Trillo. Aquí podreu llegir un diari des d’un racó del País Basc, veient passar cotxes des d’una carretera d’Occitània, tastant alguns plats francesos, potser sense veure-hi gaire o des d’un hotel de mala mort de la Pisa italiana, xerrant portuguès en una conversa entre pipes valencianes, on tots serem tot, o a Torà de vacances, maleint les novetats a l’Afganistan al costat d’una holandesa rossa i alta, o declarant una Catalunya independent a la Viquipèdia.

Perquè amb ell, en Dani, podreu viatjar com si fóssiu a casa, sentint-vos còmodes. I no haver de fer res com els peixos, o fer-ho veure, mentre treballem a la fàbrica de Gavà, sentir com la crisi ens ha retallat la rutina i com el mar de l’Escala ens posa nostàlgics recordant les trobades frec a frec de bons amics poetes recitant plegats aquell estiu, uns a Figueres, d’altres a Navata, o a Castelló d’Empúries, o a Darnius, però junts. En aquests contes, em fa l’efecte que tots i totes ens hi veurem reflectits. Vint-i-dos i palíndroms, que no és poca cosa.»

(Del pròleg de Marina Antúnez)

Autor