Volianes de paper

Els professors que hem intervingut en la gènesi i en la recopilació d’aquestes Volianes de paper estem convençuts que el dictat continua essent, en l’època de les pantalles, el facebook, el twitter, el whatsapp (i mil aplicacions electròniques més que vindran), una pràctica útil per a l’aprenentatge, l’avaluació, l’autocontrol i la reflexió. I fins i tot pot ser divertida, com El gran dictat televisiu o reivindicativa com en el cas dels dictats col·lectius que de vegades s’organitzen en algun indret del nostre país per reivindicar l’ús de la llengua. I són sempre una proposta útil dins i fora de l’aula, per a alumnes joves i per a gent adulta que vol fer pràctiques a casa o en cursos d’autoaprenentatge.

Justament la generalització popular de l’escriptura mitjançant les xarxes socials posa de manifest cada dia l’enorme dèficit que hi ha en el domini ortogràfic. Però els dictats no són només una pràctica útil per a la millora de l’ortografia o la sintaxi sinó que és una activitat que serveix per concentrar l’atenció del grup classe, per focalitzar-la en una activitat compartida; una activitat rica amb múltiples beneficis. Per exemple, practicar l’escolta atenta i la concentració, tant a nivell individual com de grup classe o bé útil també per la dicció del professor com a model ortofonètic, de prosòdia i de puntuació.

Pot servir també per fer un tast d’un futur llibre, pot despertar l’interès per noves lectures i la descoberta d’autors i temes insòlits que desvetllin l’afany de conèixer. Però el recull que teniu a les mans va més enllà d’una col·lecció de textos per dictar: constitueix una autèntica antologia literària dels autors de Voliana Edicions.

Autors