Del so a la lletra

El pedagog Delfí Dalmau va publicar el 1936 l’assaig Poliglotisme passiu, un text precursor de la sociolingüística catalana en què l’autor utilitza un marc conceptual sorprenentment nou. L’any 2010 Voliana Edicions el va reeditar, i fou la primera publicació de l’editorial, amb el títol de Poliglotisme passiu i altres escrits. 

Avui us presentem un recull d’articles i altres textos a cura del seu fill, Delfí Dalmau i Argemir. L’hem titulat Del so a la lletra, com ell volia que s’anomenés un llibre que desitjava publicar l’any 1957 i que no va reeixir, si més no amb aquest títol. El subtítol recull el caràcter sovint punyent del seu discurs que va fer servir en algunes ocasions, de crítica lingüística i també sociolingüística. Aquella «imbecilització lingüística» que rebutjava amb arguments incontestables continua avui més present que mai sota diverses formes, la qual cosa fa ben actuals les idees que s’hi exposen. 

En el llibre que teniu a les mans hi trobareu diverses menes d’escrits: la primera part, la més extensa del llibre, consta de 55 articles de llengua, interlingüística i sociolingüística; a la segona part conté els articles directament dedicats a la llengua internacional Esperanto, que Dalmau coneixia i n’era un gran defensor; la tercera part la conformen textos autobiogràfics, alguns escrits en la seva estada a la presó Model de Barcelona, on va anar a raure per ser amic de Pompeu Fabra, i finalment una darrera part d’escrits d’ètica o comportament humà. 

La esperantista pedagogo Delfí Dalmau publikigis en 1936 la eseon Poliglotisme passiu (Pasiva Poliglotismo), pionira teksto de la kataluna socilingvistiko en kiu la aŭtoro uzas surprize novan konceptan kadron. En 2010 Voliana Edicions reeldonis ĝin, kaj ĝi estis la unua eldonaĵo de la eldonejo, kies titolo estis Poliglotisme passiu i altres escrits (Pasiva Poliglotismo kaj aliaj skribaĵoj).