Descripció
He tingut la gran sort de néixer en una família nombrosa i amb un arrelat, profund i, m’atreviria a dir, especial sentit de l’humor. De la meva àvia vaig aprendre dites que no he sentit en boca de ningú més. Sentències com «Déu me’n guard d’un ja està fet», expressions com «Endevinati el grandi secreti!» o advertències del tipus «Nena, no beguis més aigua o et quedaràs hidròpila» eren el pa de cada dia a la meva infància. Haig d’agrair que m’hagin ensenyat a mirar el món per un forat, a fer ús de la ironia, a somiar truites i també a enfadar-me només per les coses per les quals val la pena enfadar-se. Em sembla que és de la barreja de tot això d’on surten els meus contes. De tot això, de les trompades que m’he fumut i del munt de converses que he sentit anant amunt i avall amb la Renfe.
Autora
Assumpta Mercader Solà (Malgrat de Mar, 1966) es dedica a explicar contes per a petits i grans i també treballa com a actriu i titellaire. Explica contes de grans autors com Mercè Rodoreda o Quim Monzó, és una apassionada de les llegendes i les rondalles i també ha estrenat tres espectacles de narració de contes propis. L’últim, «La dona que somiava mariatxis», amb acompanyament de Pau Romero a la guitarra elèctrica.
La dona que somiava mariatxis és el seu primer llibre de contes per a adults però ja té publicats un munt de contes per a infants escrits amb Lídia Massó.
Material didàctic
Descarregueu-vos les propostes didàctiques del llibre aquí
Eva –
Si em poso a llegir vull que em passi alguna cosa, la que sigui, però que em passi a mi. Alguna sotragada, un pensament nou, aquella rialla interna que em fa còmplice de les paraules d’un altre… el que sigui, però, si us plau, no em vull quedar igual que estava abans de llegir! Segurament és per això que “La dona que somiava mariatxis” em va atrapar de seguida, ja des del títol… “mariatxis?”. L’autora d’aquest recull de contes m’ha fet anar d’aquí i d’allà, i jo m’he deixat portar, bo i assumint que això potser em faria córrer algun risc, però, què caram! Si hem de riure, doncs fem-ho! Si tot seguit ens hem d’entendrir fins a la medul·la i ens han de baixar les defenses emocionals, doncs endavant! Llegir és això, no?
Núria Gil Mateu –
Aquest curs m’he volgut arriscar i he fet llegir La dona que somiava amb mariatxis als meus alumnes de 4t d’ESO (Escoles Fonlladosa). Personalment el vaig llegir al setembre, quan va sortir, i és clar, les lectures obligatòries ja estaven triades des d’abans de l’estiu. Però els vaig proposar aquesta lectura extra pel 2n trimestre amb un doble objectiu: primer que els alumnes coneguessin una autora malgratenca (l’Assumpta va venir a parlar amb ells la setmana de Sant Jordi, li van poder fer preguntes, li van donar la seva opinió i van demanar-li que els signés els llibres); i el segon objectiu era que entrés un mica d’aire fresc a l’aula amb el sentit de l’humor que transpira cadascun dels contes que ens proposa aquest llibre. Sincerament, i ara vista l’experiència, no va ser tan arriscada la lectura. És força difícil, per no dir impossible, que una mateixa lectura agradi a tots els alumnes. I amb aquest recull de contes s’ha aconseguit. Gràcies, Assumpta! Per quan el segon llibre?